dissabte, 14 de juny de 2008

Un nou soroll

Aquest escrit per mi, va ser publicat a la revista Fent Poble que s'edita a Beniarrés per l'Associació Cultural l'Esporti i encara que no es estrictament un fet històric si que denota el canvi en els cosutms amb que tots els beniarresins i beniarresines recollim les olives escampades per tot arreu del nostre terme i que tant bon olí ens dona:

Aquest any un nou soroll ha envoltat les nostres serres, els nostres bancals, el nostre terme. Aquest soroll que molta gent per primera vegada l'escoltava ha estat la costant en aquesta temporada de l'oliva. Com molts de vosaltres ja haureu endevinat, estic referint-me a la maquineta de fer olives.

Bàsicament i sense aprofundir molt, hi han tres models de màquines manuals: la de palmito, la de raspall i la vibradora. És aquesta última, la vibradora la que gran part dels nostres oleicultors han optat per adquirir. Totes tres són perfectament vàlides per tombar l'oliva, encara que, cadascuna es més adequada per a una part de l'olivera.

La temporada d'aquest any ha estat molt abundant en quilos d'oliva i sobretot en oli. Per damunt, s'han fet al voltant de 1.450.000 quilos d'olives, no siguent l'any que més quilos s'han fet però, si que ha estat l'any que més oli s'ha fet fins la data. A açò cal sumar-li l'excel·lent qualitat que té, com així ho demostra la gran acceptació que ha tingut arreu de les nostres comarques i sobretot que aquest any el preu de l'oli ens ha acompanyat fins la data, proporcionant una renda bona.



Amb aquest nou ferrament, sembla ésser que la modernitat ha arribat als xicotets llauradors i que fan que la producció diària siga molt elevada. Ja era hora.

Però deixant a banda el fet productiu no és d'açò del que m'agradaria parlar. El que la màquina ha aportat al fer olives, són coses més mundanes, menys materials. Hem refereisc al silenci entre la gent que està fent les olives. Silenci esdevingut pel fort soroll que fan aquest tipus de màquines i que fa impossible mantenir una conversa. Ja vegeu quina contradicció: silenci i soroll en una mateix lloc i en un mateix moment.

L'anar a fer olives s'havia convertit quasi en l'única estona per a tenir una conversa entre part de la família que poques vegades al llarg de l'any es donen. Pares i mares, germans i germanes, iaios i iaies, nebots i nebodes, oncles i ties, etc. tots junts.

Era una estona per parlar amb familiars que havien vingut per ajudar-nos a fer olives. Era una estona que es dedicava a conèixer a la gent que portes llogada i que mai parles amb ella, és aleshores quan es realitzaven llargues converses on es tractaven tot tipus de temes: des de familiars, fins a polítics, des de locals a d'àmbit nacional i així fins que el cap de la quadrilla deia que era hora d'anar-se'n a casa.

També la màquina ha propiciat que el treball vaja més accelerat que quan es feia a mà, ja que com les tomba tan de pressa cal menejar-se més per canviar les mantes i així que la màquina no pare, per tant el silenci és més perllongat.

A més a més, si sumem la ràdio que de vegades ens acompanya el silenci és més contundent. Fins i tot cal sumar-li l'estona d'espera en la cua per pesar, cada vegada és més curta.

Hi ha una cosa que la modernitat juntament amb la maquineta no ens lleven. És la torrada amb botifarres, cansalada, llonganisses, etc. i tot remullat amb un bon vi. Això si, després de dinar a veure qui s'alça i es posa a treballar amb la panxa plena.

Quines estones més bones ens fa passar l'anar a fer olives o tal vegada no a tothom.

Aquest escrit és una xicoteta reflexió del silenci en el qual si trobem en aquesta època nomenada “Era de la informació” i del qual els nostres camps, el nostre quefer diari no pot quedar a banda.
Frederic Jordà Crespo- Revista Fent Poble