GÒTIC O BIZANTÍ

“Tot el que es pot concebre, pot acabar existint” (Sant Anselm)

Així van haver de pensar els membres de la Junta d’Obres de l’Església Parroquial de Beniarrés, quan es van constituir el dia 2 de juny de 1897.

La Junta d’Obres va quedar constituïda pels senyors següents:

Sr. Daniel Llorens Pellicer, rector ecònom
Sr. Felix Giner, coadjutor
Sr. Vicente Domínguez Giner
Sr. Vicente Gozálbez Catalá
Sr. José Calbo Vilaplana
Sr. Luis Tomás Andrés
Sr. Roberto Sellés Calbo
Sr. Vicente Guerola Sebría
Sr. Vicente Moncho Puig


L’acte de col·locació de la primera pedra de la que seria la nova església parroquial es va celebrar el 25 de març de 1897 i, per tant, abans de la constitució de la Junta d’Obres, cosa que ens dóna una idea que ja s’estava treballant en labors d’aplanament dels terrenys i preparació de les fonamentacions.

Autor: Miguel Lopez Calbo. Acuarela – 1926 Propiedad de José López Sellés 30 x 53 cm

En el transcurs de les primeres reunions es va anar donant solució als problemes de finançament del projecte, que va tenir com a font principal les almoines en blat entregades pels veïns del poble.

Arribats al punt d’haver de decidir entre els dos projectes presentats per a la construcció del temple, es van produir les majors desavinences entre els membres de la Junta. Transcorria la sessió del dia 18 de juliol de 1897 quan es presentà a examen de la Junta els dos projectes amb dos estils diferents: «un proyecto “bisantino” (sic) presentado por el práctico D. Adrián Vela y otro de estilo “gótico” presentado por Fray Maseo Company de la Orden franciscana...»

Els dos projectes van ser sotmesos a votació i va resultar elegit el projecte “gótico” per majoria de vots, cosa que va provocar immediatament la dimissió del membre de la Junta i alcalde del poble en aquells moments, el Sr. Vicente Gozálbez Catalá, que se’n va anar de la reunió sense atendre a raons. Més tard, va presentar la seua renúncia per escrit que va ser acceptada en la reunió següent. No seria un camí de roses.

Es pot suposar que no va acabar ací la discussió, ja que els altres membres van acordar que es fera el projecte “gòtic” presentat per Fra Maceo i que les obres foren dirigides pel Sr. Adrián Vela. Però no ho degueren veure molt clar quan al final de la reunió es va constituir una sessió secreta, que va nomenar una comissió encarregada d’entregar els plànols presentats a un arquitecte perquè fera un informe per escrit de quin dels dos projectes reunia millors condicions d’execució, amb criteris de validesa i economia.

Respecte als dos estils d’església, es pot dir que en aquest camp del neomedievalisme, resulta forçós concedir un espai principal a l’arquitectura religiosa la qual, des del Concili Vaticà I (1869-1870), es converteix en símbol d’un cert rearmament catòlic, que expressa una realitat en què se superposen la religió, l’arquitectura i l’edat mitjana. I que encara que en els projectes es parla de “bisantino” (sic) o de “gòtic” són en realitat neobizantins o neogòtics o, potser, és millor dir neomedievalismes.

No acabarien les sorpreses quan reunida de nou la Junta d’Obres, una setmana més tard, es va posar sobre la taula el fet de no poder haver-se complit els acords presos en l’anterior sessió, ja que el Sr. Vela se’n va anar del poble sense donar compte a ningú i amb els seus plànols a la cartera. La Junta va prendre aleshores l’acord de despatxar de l’obra els obrers que havia portat el Sr. Vela i que Fra Maceo buscara uns altres de la seua total confiança per a portar a terme el seu projecte.

La primera celebració de l’Eucaristia va tenir lloc en l’última setmana de febrer de 1898, a la capella de la Comunió, que va ser la primera a ser acabada. Van acudir a la primera celebració la corporació municipal per invitació del senyor rector, el Sr. Daniel Llorens. El temple va ser inaugurat amb solemne esplendor el dia 15 d’agost de 1900, primer dia de les festes patronals.

De la construcció del nostre temple —sens dubte, i amb molta modèstia, un dels millors de tota la comarca— queden en el dia de hui alguns enigmes importants a resoldre, com són la localització dels plànols i la identitat de l’arquitecte, temes en què el nostre paisà i escriptor, el Sr. José López Sellés, ha utilitzat una part important del seu temps, encara que no hem de defallir.

Fonts: Llibre d’Actes de la Junta d’Obres de la construcció de l’Església Parroquial de Beniarrés
Arxiu Municipal de Beniarrés: Llibre d’Actes de 1898
Ibídem: Llibre d’Actes de 1900

Bibliografia: Summa Artis, vol. XXXV: Arquitectura Espanyola (1808-1914).

José V. Sanjuan Camps -Beniarrés, novembre de 1999