dijous, 26 de febrer de 2009

Pere Revert - Mestre

El 21 de desembre de 1684, pren possessió de la rectoria de la Parroquial Esglèsia de Sant Pere Apòstol de Beniarrés el Dr. Frey Juan Bautista Barberán, de l’Orde de Montesa.

En 1686, davant el precari estat de l’Esglèsia, la fàbrica de la qual estava afectada pels nombrosos terratremols de l’època, el rector, juntament amb les autoritats i el poble (uns 280 habitants) decideixen iniciar la construcció d’un nou temple més espaciós i ampli que l’existent. Es desestima la construcció sobre el solar del vell edifici del carrer del mig i es busca una nova ubicació més acord amb les intencions.

S’encarrega la construcció de l’edifici al Mestre d’Obres Pere Revert, natural d’Agullent.

Poques dades es tenen d’aquest Mestre d’Obres, però si que han anat eixint documents i noticies que citen a Pere Revert com a constructor d’edificis emblemàtics. Entre els més notables es troba l’Esglèsia Parroquial de la Vila de Montesa.

Es decideix la seua construcció el 23 de maig de 1686 (el mateix any que la de Beniarrés). Els planols els realitza Mossén Juan Aparicio, Mestre d’Obres de la Seu de Xàtiva, però s’encarrega la construcció al Mestre Pere Revert ja que aquell estava ocupat en l’obra de gran envergadura com és l’esmentada Col·legiata.

No es coloca la primera pedra fins el 19 de febrer de 1693 (quatre dies després d’inaugurar la de Beniarrés). S’encarrega de l’acte Frey Lluís Gosalbo, rector de Montesa i Prior de Sant Sebastià. Finalitzen les obres completament en 1702. El campanar, de carrau en la seua totalitat, es construeix sobre una torre de la muralla del segle XVI. El magnífic temple és d’una sola nau amb bòveda de canó i capelles laterals entre poderosos contraforts comunicades entre si a través d’arcs de mig punt. La decoració és realitzada al més pur estil barroc seguint la pauta ornamental de les esglésies valencianes de l’últim terç del segle XVII. La seua façana, tota de carrau, és d’una senzillesa i esveltesa exquisita. Les teules de la coberta i la majoria de les rajoles utilitzades foren realitzades a Beniarrés en el teular (hui conegut com teular vell) regentat pels germans Jaume i Agustí Peres, popularment coneguts com “els peresos”.

Altre edifici de la mateixa època, el Convent de Clarises de la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina, es troba en fase d’ampliació, amb la construcció del “de profundis”, el refectori, la infermeria i estances annexes. Aquesta obra també se li encarrega al Mestre Pere Revert.

En un interesant article de la revista “Mare de Déu” de l’any 1992, signat per María Dolores Insa Ribelles, Arxivera Municipal de Cocentaina, ens relata les clàusules i condicions de la construcció de l’ampliació del Convent.

Es signa la contrata el 17 de setembre de 1691 i es dóna un plaç de dos anys per la realització. El preu de l’obra que cobra Pere Revert puja a 600 lliures, moneda valenciana, pagadores 200 a l’inici de l’obra, 200 a la meitat i 200 a l’entrega de l’edifici.

Pere Revert ha d’“obrir tots los fonaments…. Que tinguen huit palms de amplària y sis de fondaria… al preu de dos lliures de moneda de Valencia cada un estat real, tant de cavar com de omplir… deixant ben fortificada, de bona mampostería y ab tota seguritat castigantla, ripiantla y fraguantla molt be”. “Te que pujar les parets de mampostería ben travada, ripiada, asentada y fraguada… deixant les finestres… y paredant les branques de aquelles de rajola y argamasa, donant a dita rajola, lo més, un dit de junta, y que este género de obra quede ben encaixonat y encarserta en la mampostería, tancant dites finestres ab dintell y capialsats de rajola y algeps”.

“Los ensarjaments de les bóvedes, de rajola y algeps… y que sia al temps de pujar dites parets, de manera que queden fets una mateixa pasta y que bolen quant sia pusible y el ensarjaments que vendrán a incluirse (que han de ser de rajola y algeps) que estien ben encarserats, y ab bons claus dins de dita tapia”.

Ha de “fer les cantonades de rajola y morter ben encaixonades y travades en la mampostería, donant a la dita composició poca junta, de manera que queden ab tota seguritat de quiebra alguna”.

“Pujades que sien les parets al nivell de la bóveda aja de parar la obra, pera que prenga asiento”.
“Fer les bóvedes… de bolta de aljub, les quals se han de fer de cloenda, dobles, de algeps ab esta guisa: que la primera cloenda sia de rajola grosa, perque tinguen los cantos llits, y el doble de dita cloenda de rajola prima, fent archs falsejats en dites bóvedes, com mostra lo perfil pera major seguritat”.

“Te obligació de enbironar tota la cuberta de cabiron y rajola, ben llafardat, y damunt fer la teulada pavimentada de morter ben perfilat. Y que les teules queden galgades, que tota quede ab la millor perfecció y permanencia. Y en la mateixa guissa la llomera del cavalló, deixant les boques teules de les caygudes de les aygues tancades y perfilades”.

“Perfeccionar les parets per fora, rebosantles ab pulisia, ab bona argamassa; branques y archs de finestres ben perfilades de algeps, deixant faxies proporsionades per fora”.

“Lalfardar de algeps totes les sobredites parets, barandats y qualsevols superficies interiors… y pavimentar tots los suelos de les andades… de taulells, rajola eo ja material deixant tots los dits suelos ab la millor hermosura y fortalea”.

Construir “una cornisa de bona aquitectura y deixar faxies en los puestos convenients pera la millor hermosura, corren testes per los archs, llunetes y sentits, adornant dits archs ab uns floronets y en los carregaments a la cornisa unes tarchetes tot de bona talla”.

El Convent havia de posar a peu d’obra tots els materials necessaris per a la seua construcció (fusta, pedra, andamis, calç, rajoles, etc.) i “dit mestre tinga obligació de posar totes les heines, cordes, carruches y qualsevols generos que pertanñesen al mestre para la execució de ses mans a ejecutar dita obra”.

Veient les anomenades clàusules que s’otorguen per a la construcció de l’ampliació del Convent de Cocentaina, es fàcil imaginar que serien molt semblants a les utilitzades per a la construcció del nou temple de Beniarrés.

Vingueren quatre obrers, naturals d’Alacant, especialistes en aquest menester i realitzaren els fonaments, deixant-ho tot llest per alçar l’edifici. Després de set anys de construcció, i estiguent encara inacabat però utilitzable, s’inaugura el nou temple parroquial de Beniarrés, éssent la data elegida el diumenge 15 de febrer de 1693. La seua construcció s’allarga al menys cinc anys més, fins 1698.

L’edifici és completament rectangular, incloent la nau central de creu llatina, dues capelles laterals a cada costat de la mateixa comunicades entre sí i dues estances junt al presbiteri que conformen a l’esquerra la sagristia i a la dreta la Capella de la Comunió. Poseeix cúpula rebaixada i llanterna (molt similar a l’actual ermita) anomenada popularmente “mitja taronja”





Reconstrucció de la planta del Temple

Tenim constància en l’Arxiu Parroquial que el 19 de setembre de 1687, quan es portava un any de construcció, va ocòrrer un greu accident relacionat amb l’esmentada obra.

Sebastián Navarro Bernabeu es trobava al càrrec d’una “cava de ieso”, quan per raons que es desconeixen (posiblement inhalació de gasos o algún entropessó) es va precipitar dins d’ella. Als crits acodiren Jusepe Nadal García i Antonio Moncho Miquel que també van caure dins del forn de calç. Els tres van falléixer immediatament. La commoció fou tremenda a Beniarrés. Sebastián, d’uns 40 anys, deixava vidua a Josepha Moncho Puchol i orfes als seus set fills. Jusepe, d’uns 42 anys, deixava vidua a Anna Juan i tres fills. Antonio, de 17 anys, fadrí, fill de Felipe Moncho Femenía i María Miquel Molla (per cert, avantpassat de l’autor d’aquest article), moria tràgicament en plena joventut. Era el dotzé germà de catorze.

Hi hagué solemnes funerals, assistint el Rector, Dr. Frey Juan Bautista Barberán, el Vicari de L’Orxa, Fray Cristóbal Barberán, el Beneficiat de la Parroquial de Beniarrés, Mossén Bartolomé Vilaplana Molla i l’Escolà.

Tornant al tema del Mestre d’Obres Pere Revert, sabem per documents que era natural d’Agullent. A Beniarrés, fou padrí de bateig d’Ana María Enguix Sentjoan el 8 de juliol de 1687. En les Confirmacions del 2 de gener de 1689, va portar a confirmar a la seu filla Isabel Juana Revert, juntament amb el seu nebot Jusepe Revert, fill del seu germà Jusepe que l’acompanyava en els seus treballs.

Va dirigir les obres del nou temple de Beniarrés en un principi i després ho va compaginar amb les obres del Convent de Cocentaina i la parroquial de Montesa. A partir d’ahí ja perdem la pista d’aquest Mestre d’Obres. Seguirem investigant i potser algún dia apareixquen noves dades, les quals ens permeten endinsar-nos en la trajectòria d’aquest personatge.


JOSE VICENT MONCHO I GRAU


Bibliografia:

--“El Convento de las Clarisas de la Virgen del Milagro: Reformas y nueva construcción en su interior (S.XVII)”. Article de Mª Dolores Insa Ribelles, Arxivera Municipal. Revista Mare de Déu-1992. Pía Unión Virgen del Milagro. s/f. Cocentaina 1992.

--“Montesa al teu abast: la seua història, monuments i paratges” de Josep Cerdà i Ballester. Pag. 33-35. Montesa 1999.

--“Un centenario después de dos”. Article de J. Vicent Moncho i Grau. Revista de Festes Patronals de Beniarrés. Any 2000. s/p.

--“Els teulars de Beniarrés”. Article de J. Vicent Moncho i Grau. Revista “Fent Poble” nº 1 de Juliol de 2000. Asociació Cultural L’Esportí. s/p.

--Converses personals amb Josep Cerdà i Ballester, de Montesa.

--Arxiu Parroquial de Beniarrés. Quinque Libri, Tom II. Defuncions de 1687.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

I found this site using [url=http://google.com]google.com[/url] And i want to thank you for your work. You have done really very good site. Great work, great site! Thank you!

Sorry for offtopic

Anònim ha dit...

Who knows where to download XRumer 5.0 Palladium?
Help, please. All recommend this program to effectively advertise on the Internet, this is the best program!

Anònim ha dit...

I just added your website on my blogroll. I may come back later on to check out updates. Excellent information!