Beniarrés, vila de la comarca del Comtat, està situada a la riba esquerra del riu d’Alcoi o Serpis, al bell mig de les terres de secà, les quals determinen clarament el tipus de conreu predominant a la població, olivera i ametler. El municipi, que compta amb uns 1.400 habitants, s’hi troba a 434 metres sobre el nivell del mar. El terme municipal, de 20,62 km2, és de terreny muntanyenc i abarrancat, i resta tancat al nord-oest per la serralada del Benicadell i al sud-est pel riu Serpis, el qual forma l’embassament de Beniarrés, i la serra de l’Albureca. Afronta amb els termes de Beniatjar, Salem, L’Orxa, Planes i Gaianes. Al segle XVII es va eixamplar amb els termes de dues alqueries morisques abandonades: Benillup i Benitàixer, les quals hi eren situades a la just a la riba del riu i que han aportat al poble els seus terrenys d’horta, al voltant d’unes 550 hectàrees.
Culleres encontrades en la Cova de l'Or (Beniarrés)
El pas de l’home per aquestes terres es fa palès des del Paleolític, en jaciments a la mateixa vora del riu, a la desembocadura del Barranc de l’Encantada. Però és al Neolític on rau la rellevància del nostre poble. Concretament a la Cova de l’Or, un jaciment ubicat al vessant meridional de la serra de Benicadell, excavat a la dècada dels anys 50 i 70 del passat segle pel Servei de Investigació Prehistòrica de València amb troballes de restes de fauna (ovella, cabra, gos, conill, cérvol, cabirol, ur, etc.), flora (diverses espècies de blat i ordi), terrissa (ceràmica cardial, amb decoració variada i, sovint, amb motius antropomorfs), així com diverses eines i aparells de sílex i os. Mitjançant la tècnica del carboni 14 s’ha emès una datació d’entre el 5750 i 5000 anys abans de Crist, la qual cosa posa de manifest que la Cova de l’Or és un dels bressols del conreu agrícola i ramader de la Península Ibèrica.
Rei En Jaume I
El poble de Beniarrés és d’origen musulmà i hagué d’ésser fundat a les darreries del segle XII, arran de la pèrdua musulmana de la frontera de l’Ebre. L’alqueria de Benafarrez apareix a la documentació el 5 d’abril de 1259, en un document del rei En Jaume I redactat a la ciutat de Montpeller, gràcies al qual sabem que hi era sota la jurisdicció del castell de Planes. Aquest mateix any, o el següent, passa, com a penyora d’un préstec no tornat, a mans del senyor cristià del castell de Travadell, Ponç Guillem de Vilafranca, fins que, per permuta reial, el terme de Travadell passa a mans de la corona. El 1272, el rei atorgava testament pel qual deixava a la seua esposa Na Teresa Gil de Vidaura i als dos fills haguts amb ella, En Jaume i En Pere de Xèrica, el terme de Travadell. El 1273, Ramon de Riusec compra l’alqueria de Beniarrés i l’integra al terme de la Vall de Perputxent, el qual havia comprat aqueix mateix any i, tres anys més tard, bescanvia aquest terme pel de Ribarroja a Arnau de Romaní, el qual, l’any 1289, el venia a baix preu a l’Orde de l’Hospital. Finalment, totes les possessions dels hospitalers passaren el 1320 al nounat Orde de Santa Maria de Montesa, on va romandre Beniarrés fins el segle XIX.
La primera repoblació cristiana del poble va tenir lloc el 25 d’abril de 1275, però va esdevenir en fracàs. El segon intent, i definitiu, es du a terme arran de l’expulsió del moriscos, quan l’Orde de Montesa atorga uns capítols de població l’any 1628.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada