Però d’on procedien tos aquests aliments? Com hem vist, el vi, era en la seua majoria el produït pels propietaris de vinyes de la localitat i de la seua terra o l’arribat al mercat local dels centres productors pròxims. La carn i el peix s’adquirien usualment en la carnisseria i en la pescateria, però la seua compra estava estrictament regulada a fi d’impedir l’acaparament, garantir l’abastiment del conjunt de la comunitat i evitar que els productes o talls identificatius de les classes desaparegueren. Per a no cometre frau els taverners havien d’acostar-se a la carnisseria o pescateria, només després de certa hora i fer-ho personalment o enviant persones que informaren clarament que comprarien per la taverna. La seua obligació era adquirir només aliments permesos i utilitzats per cuinar, mai per revendre’ls. El pa i la resta dels productes, verdures, fruites, ous, etc, s’obtenien en la plaça, encara que no podien comprar-se els destinats a l’abastiment del poble en un circuit que oscil·lava entre les tres i les set llegües al voltant d’ell. Les tavernes es proveïen igualment dels aportaments oferts, quasi sempre de manera il·legal, per xicotets llauradors, pastors i pescadors o caçadors.
Quant als preus variaven depenent de com es gestionara la taverna. Si l’encarregat era un obligat, la rematada fixava els preus de venda dels conjunt del període o dels distints subperíodes en el quals es dividia. En altres casos havia d’ésser un funcionari municipal el que, després, d’examinar la qualitat i varietat del producte, disposara quin era el preu del vi; si el taverner era “corsari”, a aquest valor caldria sumar el percentatge de benefici preestablert. Als plats cuinats també els posaven preu els funcionaris municipals. Per exemple hi havia normes en les quals de cada lliura de carn s’havien de fer tres trossos iguals, cada un dels quals es vendria guisat, com a molt a un 50% més del que van pagar en la carnisseria, guany en el qual s’inclourien els altres ingredients de guisat. No sabem si el client pagava per menjada, plat, ingredients de guisat, etc, encara que el pa que acompanyava el menjar li costava el mateix que si l’haguera comprat en la plaça, perquè el taverner no obtenia benefici de la seua presència en el local.
Com a intenció edificant es presenten una sèrie de normes destinades a impedir la presència de llits, el ball i el cant, el joc de cartes o daus, o les apostes, encara que fossen coses de menjar, perquè amb aqueixa excusa s’apostava diners i es podia donar lloc a l’aparició de disputes. Més relació amb el decor i la moral cristiana té la prohibició mencionada d’obrir els diumenges abans de Missa Major, perquè era habitual que els bevedors blasfemaren, discutiren o es barallaren, fet gens aconsellable en el dia del Senyor. La presència de ganduls, prostitutes, jugadors, etc complementarien, per tant, el catàleg de tipus humans que poblaven les tavernes.
El Consell local considerava que la taverna havia d’existir per proporcionar un servei a la comunitat, però no era indiferent al fet que allí es generava desordre públic i s’observaren comportaments socials amorals. Aquest fet és el reflex d’una consideració ambivalent de la taverna, present en la societat de l’època, que li atorgava valors positius o negatius segons es subratllaren la necessitat la seua existència o la realitat que les rodejava.
Potser el més antic establiment del qual tenim coneixement a Beniarrés d’aquestes característiques va ésser la “Venta” o fonda construïda al costat del Camí de Salem a Planes, al principi de l’actual Carrer Sant Miquel, concretament la primera casa amb el número 2. L’esmentat carrer és conegut popularment per Carrer de la Venta, nom que ha arribat fins l’actualitat de generació en generació.
La ubicació d’una Venta està pensada per donar recer i hostalatge als caminants i viatgers que es desplacen d’un lloc a un altre, així com a les seues cavalleries o carruatges. També eren conegudes com fondes, posades i hostals.
En els Capítols de la repoblació de la Vall de Perputxent de 1628 s’anomenaven les “tavernas i mesones”, fent constar que són propietat del Comanador de la Vall que exercirà un control absolut sobre elles.
Com a curiositat, he trobat una relació de preus que estaven vigents a principis del segle XVII, concretament data del 8 d’octubre de 1627 i expressa la següent relació de preus a cobrar en els hostals:
Por tajada de tocino salado, que se hagan de una libra de 32 onzas tres tajadas y cada una a 17 sueldos.
Por tajada de puerco fresco en lamisma forma 14 sueldos y 6 dineros
Por tajada de carnero castrado 14 sueldos y 6 dineros
Por tajada de vaca 12 sueldos y 1 dinero
Por tajada de oveja 8 sueldos y 5 dineros
Por dos huevos asados 4 sueldos y 9 dineros y por dos huevos fritos 9 sueldos y 7 dineros
Por una gallina 4 libras y aderezada 5 libras
Por un pollo grande 2 libras y 5 sueldos
Por una pollar grande 3 libras
Por una polla menor 2 libras y 10 sueldos
Por un capón 5 libras
Por un conejo 2 libras y 10 sueldos
Por una hogaza de pan de una libra de 32 onzas, 1 sueldo y 2 dineros más del precio común que corre y les costare.
Por cada almud de cebada trece cuartos
De cada cama con ropa limpia, cada vez que entre un huesped nuevo 1 libra.
Solamente a los que se hospeden en bodegones donde hay ordinariament esteras de cama en que acuestan, pagaran por cada noche 2 sueldos y 5 dineros.
Com es pot veure, els preus no eren res assequibles per les butxaques normals tenint en compte que una lliura són 20 sous i 1 sou és el salari o jornal diari d’un obrer especialitzat.
Sobretot a les tavernes, a més de consumir alcohol, es practicava el joc d’atzar (naypes i dados) que estava oficialment molt perseguit degut als disturbis que s’ocasionaven per alteracions i baralles, però que extraoficialment es practicava en tot lloc. És el joc el que més passions desperta, i a ell es lliura plenament el nostre avantpassat una vegada satisfetes les seus necessitats de subsistència i de prestigi. El joc exerceix una autèntica seducció en tots els individus i tots juguen, des del rei i el clergue, al pobre o la prostituta, sobretot als jocs d’atzar, les cartes i els daus, els mes difosos. Les autoritats van intentar controlar el joc canalitzant-lo a través d’establiments especialitzats. Però el joc genera al seu voltant tota una sèrie de seqüeles, des de l’aparició de guilopos, rufians i prostitutes a la blasfèmia, juraments i violències, que constitueixen una amenaça pel bon ordre de la comunitat, per la qual cosa les autoritats s’esforcen a eradicar aquestes conseqüències per mitjà de diverses normatives, que inclòs arriben a la prohibició del joc, sobretot en determinades èpoques de l’any, com la Quaresma, o la prohibició de fer apostes. Sovint, després de les predicaments, es generalitzaven les disposicions sobre el joc. Però ni les prohibicions, multes i altres càstigs van aconseguir eradicar la passió de l’home pel joc i, legal o fraudulentament, va continuar jugant.
També els carrers , places i les eres eren també escenari de molts altres jocs, com per exemple el de pilota o les birles.
Sobre aquest particular, tenim a Beniarrés documents a l’Arxiu Parroquial alguns casos que expose a continuació per la càrrega de dramatisme que comporten, sobretot els dos següents:
Concretament l’11 de desembre de 1846, Vicent Pastor, natural i veí de Salem, de 48 anys, d’ofici teixidor de llenços, va morir en tal dia per haver sigut bàrbarament assassinat amb arma blanca amb una mortal ferida al fetge, en el cantó del Camí de la Font i a les tres de la vesprada amb motiu d’una baralla en la taverna.
Un altre cas va ésser el de Vicent Calbo, llaurador de 40 anys, de Beniarrés, que el 29 de juny de 1853 va morir a conseqüència de dues ferides mortals, una a la part inferior del pit que li va afectar el pulmó i l’altra baix ventre amb arma blanca, degut a una baralla que va tenir en la casa taverna a alta hora de la nit del mateix dia.
A mitjan segle XIX, a més de les tavernes , apareixien els anomenats casinos, que en establiments de tertúlia, amb societat d’homes que s’ajunten per conversar, llegir o jugar, per mitjà d’una quota fixa que paga cada soci i que serveix per a cobrir les despeses de l’establiment.
Encara hui persisteix l’expressió “anar al casino” denotant el fet de prendre cafè després del menjar i realitzar alguna partida de cartes o dòmino.
No coneixem a Beniarrés altres emplaçaments d’aquests llocs públics, exceptuant el del la Venta i la Taverna existent (actual Bar Crespo), fins ben entrat el segle XX.
Segons la guia de Bailly_Bailliere-Riera de 1915, hi havia a Beniarrés dos únics establiments : el de Miquel Giner (actual Bar Crespo) al carrer Sant Antoni que exercia de taverna i posada, i el de Josep Garcia (la casa de Consuelet de Blai) al carrer Trinquet amb denominació de taverna i fonda.
Fins als nostre dies he localitzat els següents:
-Bar Crespo (el més antic, anomenat també Posada i Taverna de Miguel Giner, Bar i Fonda de Vicente Ubeda, Casino Gasparet, entre altres els quals van ésser els seus amos, en el qual inclòs es van arribar a realitzar projeccions de cine en els anys 20 i 30 abans de construir-se el cine modern de Beniarrés).
-La Taverna i Fonda de Josep Garcia. Carrer Trinquet nº4
-Bodega de Maria Bessós Bolufer, en Plaça l’Esglesia nº1
-Casino del Tio Bruno Valor (també molt anitc), en ElsDolors nº 19
-Bar de Tonet i Bar Chispa, Dr Orero nº2
-Bar del Tio Bruno Sellés (anomenat Bar del Timonet, Bar dels Carlistes i bar dels Pandorgos). L’Alameda nº28
-Bar del Tio Francisco Vicent. Carrer Sant Antoni nº4
-Bar de Josep Martinez. Bodega, Casino de Carmelo i Trinquet. Carrer Dr.Orero nº 13
-Bar de Panena. Carrer Sant Roc nº1
-Taverna de Maria Pepa Picotares. Bar David Dominguez. Carrer Els Dolors nº6
-Bar de Pilaret del Test (cantó de Sant Josep amb Sant Miquel) Carrer Sant Josep nº33
-Casa Lluis de Batista. Carrer Cova Santa nº 91
-Bar de Venanció Abril. Front a Lluís de Batista. Sant Josep nº 21
-Bar de Candido el Marrull. Carrer l’Alameda nº13
-Bar de Camilo el Mas. Carrer els Dolors nº 20
-Bar de Jesus de Biel. Front el de Candido el Marrull. Carrer l’Alameda nº12
-Bar Los Almendros. Crta. Castelló s/n
-Bar Frances. C/ Mª Luisa Pastor nº12
-Bar Alejandro’s. Plaça de l’Esglesia nº2
-Cafeteria Caribbean C/Rosa Escrig nº7
-Pub Rocky C/ Mª Luisa Pastor nº6
-Pub Mig i Un. C/ Sant Pere nº11
-Hogar del Pensionista .C/Rosa Escrig s/n
-Filà Cristians del Cid. Primer a l’Alameda nº11després en altre lloc
-Filà Moros de Benicadell, C/ Els Dolors nº 35
Jose Vicente Moncho i Grau -Revista Fent Poble -2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada