Beniarrés i el castell de Planes

Ja hem comentat en altres ocasions que la cèl·lula bàsica del territori musulmà estava formada per un castell (“burdj” en àrab; “castrum” en llatí) i una sèrie d’alqueries al seu voltant i que en depenien d’ell.

Abans de la conquesta cristiana, l’alqueria de Beniarrés estava sota la jurisdicció del castell de Planes. Aquesta fortalesa no apareix entre la relació de castells pertanyents a al-Azraq que figura en el “Pacte del Pouet”, raó per la qual cap deduir que no estava entre les propietats del cabdill musulmà.

En un document emès a Tarassona l’any 1260, Jaume I atorgava a Gil Garcés de Azagra el castell de Perputxent a canvi del de Planes, el qual li havia promès a son pare. En aquest document s’hi fa referència a que el castell de Planes havia pertangut anteriorment al sarraí Avinçalm, el qual amb tota seguretat s’hauria sotmès a la corona abans de signar-se el tractat de rendició d’al-Azraq. Al llarg de la rebel·lió, totes les fortaleses de la muntanya alacantina romandrien en mans d’aquest musulmà.

Desprès de la derrota i rendició d’al-Azraq, Jaume I nomenà alcaid del castell de Planes a Almudí, senyor de la torre d’Almudaina, el qual era un sarraí que, renegant la seua fe, s’havia convertit al cristianisme i que havia col·laborat en la guerra com aliat seu.

En certa ocasió, aquest convers veient-se en apurs econòmics va demanar un préstec a Ponç Guillem de Vilafranca, senyor de Travadell (castell que està situat junt a l’actual població de Milleneta), posant com a penyora de la devolució del préstec una de les alqueries depenent del castell de Planes: L’alqueria de Beniarrés.

Arribada la data del venciment, com que el moro no hi podia fer front al pagament, Ponç Guillem de Vilafranca es va apoderar de l’esmentada alqueria sense esperar la resolució dels tribunals de justícia, al mateix temps que feia cavalcades per robar els ramats d’Almudí.

En vista de l’actitut d’aquest senyor cristià, no li quedava altra solució que apel·lar al mateix rei. Jaume I s’hi trobava per aquestes dates a la ciutat de Montpeller (que aleshores era de la seua propietat, per ésser herència de sa mare Maria), des d’on va remetre un manament a Ponç Guillem de Vilafranca, pel qual se li ordenava que tornara l’alqueria de Beniarrés al seu legítim senyor, fins que els tribunals de justícia es pronunciaren al respecte. Aquest document està datat el dia 5 d’Abril de l’any 1259 i és el primer escrit, del qual tenim notícia, on apareix el nom del nostre poble, sota la forma Benafarrez.

És, doncs, gràcies a aquest document pel que podem determinar que l’alqueria de Beniarrés, com a possessió d’Almudí, era part integrant del terme castral de Planes, el qual amb anterioritat havia estat sota l’autoritat d’Avinçalmo. Aquest era un personatge del qual a penes se’n sap res, però que degué ésser u dels molts senyors del món musulmà que sota l’autoritat del rei de Dénia, governava un petit districte com era el castell de Planes, amb una funció estratègica de primer ordre, ja que resguardava el camí que arrancant de la metròpoli dianense, passava pel castell d’Alcalà, fins arribar a una de les ciutats més importants de l’interior, Cocentaina, continuant fins arribar a Xàtiva, l’altra metròpoli musulmana de l’interior.

El castell de Planes s’enlaira sobre un tossal rocós, molt escarpat en pràcticament tots els seus fronts i amb una altura superior als 400 metres, des del qual es domina tota la vila la qual s’estén als seus peus. La cronologia de la seua fundació deu datar-se entre el darrer terç del segle XII i el primer terç del segle XIII, a les acaballes del període almohade.

La fortificació sorgeix arran de la desastrosa campanya musulmana de Huete i Conca, quan el poder almohade fa brollar un enorme nombre de construccions, totes elles noves, amb el doble compromís de protegir i defendre la dèbil línia defensiva del Sharq al-Andalus (el llevant peninsular).

Tots aquests nous poblaments s’ubicarien en zones de trànsit, amb la ja abans esmentada funció d’oferir protecció, a més a més de posar en valor i explotar les terres dels seus dominis al disposar-se sobre turons de mitja muntanya, fora de les àrees susceptibles d’ésser explotades. Aquests recintes sorgeixen amb la intenció de concentrar a la població situada en alqueries disperses per la zona muntanyenca alacantina, amb vistes a imposar una explotació intensiva del territori amb una finalitat clarament fiscal. És en aquesta mateixa època i en aquest mateix context on caldria situar la fundació de Beniarrés.

No coneixem la resolució dels tribunals de justícia respecte a la demanda d’Almudí, però si que podem deduir que aquella seria favorable a Ponç Guillem de Vilafranca, donat que anys més tard apareix en un document l’alqueria de “Beniraheç”, indicant-se molt clarament que aquesta pertanyia al terme de Travadell.

D’aquesta manera, l’any 1259 o els anys immediatament posteriors, Beniarrés se n’eixia del senyoriu del Castell de Planes, al qual ja no retornaria mai més, per entrar en el del Castell de Travadell, amb el qual, cosa molt curiosa, no té continuïtat territorial, ja que entre ells s’interposen els termes de Gaianes i Alcosser o bé el de Planes, abans d’arribar al terme de Benimarfull, població aquesta que ja estava integrada en el terme de l’esmentat castell de Travadell.

Poc temps després, Jaume I tement noves revoltes i avalots per part de la població musulmana resident en aquestes comarques muntanyenques de l’interior, va decidir que els castells més susceptibles de caure en mans rebelds passaren a estar sota la pròpia autoritat real. Amb aquesta finalitat es va apropiar del castell de Travadell, amb el seu terme, bescanviant-lo al seu posseïdor Ponç Guillem de Vilafranca pel castell de Gartx, situat a la Vall del Xaló.

El dia 26 d’Agost de 1272, a la seua ciutat nadiua de Montpeller, el rei atorgava testament pel qual, entre altres coses, llegava a la seua tercera esposa (en realitat mai no es va casar amb ella) Na Teresa Gil de Vidaura i als dos fills haguts amb ella, En Pere i En Jaume de Xèrica, els castells de Planes i Travadell, amb tots els seus termes i alqueries.

Escassament un any més tard, en concret el dia 2 de Setembre de 1273, aquests personatges venien per la quantitat de 7.000 sous l’alqueria de Beniarrés. En el document de compra, al qual hem fet referència abans, s’especifica clarament que l’”alqueriam nostram vocatam Beniraheç” pertany al terme de Travadell, del qual es separada en aquests moments i, a més a més, s’indica que fitava amb els termes de Planes, de Gaianes, de Fontecelles (una alqueria hui en dia desapareguda i de localització incerta, tot i algú que altre intent no molt sòlid, tot siga dit, per ubicar-la), de Benicadell i, finalment, amb el terme de Perputxent.

Entrada Castell de Planes

El comprador era un ciutadà de València anomenat Ramon de Riusec i que era un personatge important, ja que al llarg del segle XIII va ésser molts anys batle del Regne de València. És a dir, era un funcionari reial amb el càrrec de recaptar les rendes i els impostos que li pertanyien a la corona.

Aquest mateix personatge havia comprat tres mesos abans, concretament el dia 12 de Juny de 1273, en subhasta pública realitzada a la ciutat d’Ontinyent, el castell de Perputxent amb tot el seu terme i alqueries (L’Orxa, Cannèssia, Benillup i Benitàric o Benitàixer) per la quantitat de 70.000 sous, deu vegades més que el preu pagat per Beniarrés.

D’aquesta manera, per un atzar, Ramon de Riusec va integrar l’alqueria de Beniarrés dins del terme del castell de Perputxent, del qual ja no tornaria a separar-se mai més.

Rafael Aura Calbo