Inspeccionant carpetes del Arxiu Parroquial de Beniarrés, en vaig topar amb una d’elles de documents solts sense classificar, entre el quals em va sortir aquest curiós i rar escrit: es tracta d’una al·legació per a no ingressar a files de la quinta que li pertocava d’un jovent de Beniarrés, del qual, per raons que es podeu imaginar, preferisc no incloure el seu nom. La dita al·legació, un poc estranya per a nosaltres, lliura en efecte de la “mili” al dit veí, amb motiu de tindre l’enfermetat de “flato”.
El document está datat en gener de 1762. Avien passat ja més de 50 anys de la conquesta del Regne de València per les tropes de Felip V, i de la abolició dels Furs, usos i costums dels valencians. Xàtiva havia estat arrasada per les tropes borbòniques, inclús el seu nom era prohibit tant pronunciat
com escrit, l’havia canviat el borbó per el de “Ciudad Nueva de San Felipe”. El parlar valencià va ser anul·lat, i la burlesca del poble s’ensenyava amagadament contra el nou poder dominant amb xerrades com: “per amarg i pudent li van posar de nom Felipet (Fel-i-pet)” i el descontent era general.
Per drets de conquesta del castellans, al Regne de Valencia se l’imposen fortes sancions econòmiques i socials. A l’Alcoi, per exemple, li va costar molts anys pagar les sancions que se li van imposar, fins i tot van tindre que vendre les troballes i objectes religiosos d’or i argenta de les esglésies per a fer front a dits pagaments.
Ací a Beniarrés no tenim constància de les conseqüències d’aquest fet, tal vegada per que l’Ordre de Montesa, a la qual pertanyem, era a fí al Borbó i referendava la seua causa.
On si es va fer notar l’acció sancionadora del nou estat, o Nova Planta, es en l’exigència d’aportar homes a les files del exercit reial, per la qual cosa que tots els anys es feien les proclames públiques d’incorporació de quintes en tots els pobles, de les quals tenim al nostre Arxiu algunes d’elles. Concretament la crida de 1761, que és la que correspon al nostre document, en la que es veu de manera clara l’exposat anteriorment. Del sorteig de 10.958 homes, li pertoquen entre Aragó, Catalunya i València 4.300, més d’una tercera part, mentre que a tota l’Andalusia (Regnes de Granada, Sevilla i Badajoz) li pertoquen 1.880 homes, i a l’antic Regne de Murcia tan sols 200 homes.
La pena de la deserció era capital, i les confabulacions pera lliurar-se de la quinta estaven perseguides.
Tornant al nostre document, el Metge de Beniarrés d’aquella època, el Dr. Vicent Ximeno, desenvolupa en la dita al·legació sàviament les causes i molèsties de la malatia de “Flato”, citant inclús notes en llatí d’altres afamats metges, com el Dr. Guidod, defenent l’incapacitat laboral i d’incorporació a files del sufrit pacient. D’aquesta manera aconsegueix l’exenció i lliurament del servei, atorgat per el cirurgià de Muro, el Dr. Bartolomé Momblanc, sols dos dies després de la sol·licitud.
El sobredit document s’expressa de la següent manera:
+
“Certifico el Ynfrafirmado Dr. de la Universidad de Benirraes, como Joseph …….., Vezino de esta, ya tres años que padece un affecto que en mi Facultad es denominado Ventriculi Dolor, cuya causa es una Yntemperie fria, la que mueve un Vapor, o Flato, al que sigue dicho Inflatio Ventriculi: por cuyos affectos se halla el dicho impossibilitado para poder trabajar, y aunque se le han suministrado varios medicamentos, no se ha podido lograr ningún alivio, por ser ya en dichos affectos habituales, como lo afirma Guidod en el Libro intitulado Epilome operis penquad utilis morbis Curandis Valesci de Taranta in septem congesta libros; en el libro quarto de Dolore Ventriculi al folio 345 en su prognóstico dice: omnes sthomachici sive querantur de eruditate, sive de dolore, etc.. Y en el prognóstico de Ventriculi Ynflamatione en el mismo Libro al folio 359 dice: Flatus generatus in Ventriculo sinon resolvatur, sed maduratur ad materiem illu inflationem parit, etc. De cuyas palabras se sigue ser affectos habituales en el dicho, y por consiguiente in habil para el trabajo; como lo manifestara la relacion del mismo, que los padece. Y para que de esto conste, doy el presente firmado de mi mano en Benirraes a los 27 dias del mes de enero de 1762.
Dr. Vicente Ximeno, Medico.
Certifico el infrafirmado aver reconosido a Joseph ………., y le he encontrado con notura, como se dexa conoser por los accidentes arriba dichos, pues son: sintomas de la notura, por lo qual queda su hijo libre de la quinta presente, Muro y Enero a 29 de 1762
Bartolome Momblanc, Cirujano.”
Vos deixe al vostre raonament que extragueu les conclusions oportunes sempre que no vos provoque risa, si realment es ser listo o no, actuar d’aquesta guisa.
El document está datat en gener de 1762. Avien passat ja més de 50 anys de la conquesta del Regne de València per les tropes de Felip V, i de la abolició dels Furs, usos i costums dels valencians. Xàtiva havia estat arrasada per les tropes borbòniques, inclús el seu nom era prohibit tant pronunciat
com escrit, l’havia canviat el borbó per el de “Ciudad Nueva de San Felipe”. El parlar valencià va ser anul·lat, i la burlesca del poble s’ensenyava amagadament contra el nou poder dominant amb xerrades com: “per amarg i pudent li van posar de nom Felipet (Fel-i-pet)” i el descontent era general.Per drets de conquesta del castellans, al Regne de Valencia se l’imposen fortes sancions econòmiques i socials. A l’Alcoi, per exemple, li va costar molts anys pagar les sancions que se li van imposar, fins i tot van tindre que vendre les troballes i objectes religiosos d’or i argenta de les esglésies per a fer front a dits pagaments.
Ací a Beniarrés no tenim constància de les conseqüències d’aquest fet, tal vegada per que l’Ordre de Montesa, a la qual pertanyem, era a fí al Borbó i referendava la seua causa.
On si es va fer notar l’acció sancionadora del nou estat, o Nova Planta, es en l’exigència d’aportar homes a les files del exercit reial, per la qual cosa que tots els anys es feien les proclames públiques d’incorporació de quintes en tots els pobles, de les quals tenim al nostre Arxiu algunes d’elles. Concretament la crida de 1761, que és la que correspon al nostre document, en la que es veu de manera clara l’exposat anteriorment. Del sorteig de 10.958 homes, li pertoquen entre Aragó, Catalunya i València 4.300, més d’una tercera part, mentre que a tota l’Andalusia (Regnes de Granada, Sevilla i Badajoz) li pertoquen 1.880 homes, i a l’antic Regne de Murcia tan sols 200 homes.
La pena de la deserció era capital, i les confabulacions pera lliurar-se de la quinta estaven perseguides.
Tornant al nostre document, el Metge de Beniarrés d’aquella època, el Dr. Vicent Ximeno, desenvolupa en la dita al·legació sàviament les causes i molèsties de la malatia de “Flato”, citant inclús notes en llatí d’altres afamats metges, com el Dr. Guidod, defenent l’incapacitat laboral i d’incorporació a files del sufrit pacient. D’aquesta manera aconsegueix l’exenció i lliurament del servei, atorgat per el cirurgià de Muro, el Dr. Bartolomé Momblanc, sols dos dies després de la sol·licitud.
El sobredit document s’expressa de la següent manera:
+
“Certifico el Ynfrafirmado Dr. de la Universidad de Benirraes, como Joseph …….., Vezino de esta, ya tres años que padece un affecto que en mi Facultad es denominado Ventriculi Dolor, cuya causa es una Yntemperie fria, la que mueve un Vapor, o Flato, al que sigue dicho Inflatio Ventriculi: por cuyos affectos se halla el dicho impossibilitado para poder trabajar, y aunque se le han suministrado varios medicamentos, no se ha podido lograr ningún alivio, por ser ya en dichos affectos habituales, como lo afirma Guidod en el Libro intitulado Epilome operis penquad utilis morbis Curandis Valesci de Taranta in septem congesta libros; en el libro quarto de Dolore Ventriculi al folio 345 en su prognóstico dice: omnes sthomachici sive querantur de eruditate, sive de dolore, etc.. Y en el prognóstico de Ventriculi Ynflamatione en el mismo Libro al folio 359 dice: Flatus generatus in Ventriculo sinon resolvatur, sed maduratur ad materiem illu inflationem parit, etc. De cuyas palabras se sigue ser affectos habituales en el dicho, y por consiguiente in habil para el trabajo; como lo manifestara la relacion del mismo, que los padece. Y para que de esto conste, doy el presente firmado de mi mano en Benirraes a los 27 dias del mes de enero de 1762.
Dr. Vicente Ximeno, Medico.
Certifico el infrafirmado aver reconosido a Joseph ………., y le he encontrado con notura, como se dexa conoser por los accidentes arriba dichos, pues son: sintomas de la notura, por lo qual queda su hijo libre de la quinta presente, Muro y Enero a 29 de 1762
Bartolome Momblanc, Cirujano.”
Vos deixe al vostre raonament que extragueu les conclusions oportunes sempre que no vos provoque risa, si realment es ser listo o no, actuar d’aquesta guisa.
Autor: JOSEP VICENT MONCHO GRAU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada